Ens plau molt poder comentar que els premis Nobel de la Pau d’enguany s’hagin atorgat a tres dones, dues d’elles africanes.
La presidenta de Libéria, Ellen Johnson Sirleaf i l’activista també liberiana, Leymah Gbowee
La lluita per a la pau i els drets humans ha estat una constant en la vida d’aquestes dues dones, posar fi a una llarga i cruel guerra civil no ha estat una tasca fàcil i és digne de remarcar que la presidenta que ja te 73 anys es torni a presentar a les properes eleccions.
L’activista és molt més jove però també ha dedicat la seva vida a l’ideal de la pau mèrit que també cal reconèixer a la valerosa dona del Iemen Tawakel karman que lluita contra la desigualtat tant arrelada en els països àrabs.
Saludem sense cap reserva el coratge d’aquestes tres dones.
Per altra part el Premi Nobel de Literatura ha passat de llarg, un any més, de l’Àfrica, des que el 1986 Wole Soyinka el va obtenir essent el primer africà en aconseguir-lo mai més cap negre africà ha estat guardonat amb la més alta distinció que pot obtenir un escriptor, altres africans han rebut el Nobel de Literatura: Naguib Mahfuz, Nadine Gordimer i J. M. Coetze però cap d’ells és negre.
El nom del nigerià Chinua Achebe ha sonat algunes vegades com a possible guanyador del cobdiciat guardó però un cop més no ha estat així, Chinua Achebe està considerat com el pare de la moderna literatura africana, la seva novel•la Tot se’n va en orris publicada el 1958 ha estat traduïda a cinquanta idiomes i ha assolit la xifra de 10.000.000 d’exemplars editats.
Com diem en el títol d’aquesta nota una de freda i una de calenta, celebrem la concessió del Nobel de la Pau a dues dones africanes i lamentem que el de Literatura hagi passat de llarg d’Àfrica i de la seva poc reconeguda literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada