ESPECIALITZADA EN ÀFRICA NEGRA

Sicilia, 332 08025 BARCELONA

www.laploma.org


17 abril 2012

FELICITACIONS aniversari LA PLOMA



dilluns 16 d’abril de 2012
Hola Ester, Josep M i la colla de col·laboradors,
només dues ratlles, per felicitar-vos altre cop per l'aniversari i la celebració.
Va ser una tarda intensa, interessant, emotiva i molt agradable.
Gràcies un cop més, per fer-nos-en partíceps
A l’Ester i en Josep Maria, de la llibreria La Ploma

Aquests dies la República de les Lletres està de celebració ja que una petita llibreria del barri de la Sagrada Família, ha fet 25 anys. Vull unir-me a aquesta celebració de La Ploma que l’Ester i en Josep Maria van obrir ja fa molt de temps i que amb tenacitat i contra totes les adversitats (que han estat moltes), han tirat endavant un projecte cada vegada més viu. Dintre de la seva evolució de papereria a llibreria van especialitzar-se en literatura de l’Àfrica Negra i avui ho tenen gairebé tot el que es publica en català i castellà -i alguna cosa en francès i anglès- sobre aquest àmbit geogràfic i per això s’han convertit en un punt de referència barcelonina com a llibreria especialitzada.


Rotlles protectors d'Etiòpia, la cultura gràfica d'una Àfrica àgrafa


Per aquest motiu avui els dedico aquest apunt sobre uns escrits de l’Àfrica Negra on per motius històrics la transmissió literària s’ha produït majoritàriament de forma oral llevat de les zones d’influència islàmica o cristiana com és el cas d’Etiòpia. Aquest punt és important perquè moltes vegades jutgem els pobles àgrafs (sense escriptura) com a incultes menystenint tot el seu llegat cultural oral. La mateixa paraula d’analfabet té unes connotacions negatives i és per això que sempre intento utilitzar el tecnicisme àgraf que és no és ofensiu. De fet, la tradició oral l’han tingut tots els pobles, europeus inclosos, i no ha estat fins el s. XIX que hom va poder fixar aquesta tradició gràcies als etnòlegs que veient que aquest patrimoni corria el perill de desaparèixer van fer mans i mànigues per a deixar-ne el record. Recordem que Joan Amades sempre deia que ell el que feia era fixar com era Catalunya a mitjans del s. XIX, època del record familiar però no com era la Catalunya més anterior.