RUBIANES I ÀFRICA
Ja en el seu llibre “Me’n vaig” Pepe Rubianes parlava de la seva particular relació amb Àfrica, sobretot Etiòpia, país al que va dedicar el seu darrer espectacle “La Sonrisa etiope”.

Fruit de les seves experiències africanes és un recull de poemes que restaven inèdits i que ara, un any després del seu traspàs, veuen la llum amb el títol “Poemas africanos” en el que podem descobrir la sensibilitat d’un home que va saber comprendre i estimar Africa.

ÀFRICA, CINQUANTA ANYS D’INDEPENDÈNCIA?

Gran part dels països africans van assolir d’independència l’any 1960, oficialment i formalment molts països del continent van deixar de dependre de les seves metròpolis però la crua realitat és que Àfrica continua depenen d’Occident.
Nigèria i Somàlia es van independitzar del Regne Unit, Benín, Burkina Faso Camerun, Txad Congo Brazaville, Costa d‘Ivori, Gabon, Mali, Senegal, Mauritània, Níger, Rep. Centreafricana i Madagascar van deixar de dependre de França, l’actual Rep. Dem. Del Congo va deixar d’anomenar-se Congo Belga al deixar de ser colònia belga.
En la història d’Àfrica l’any 1960 va ser molt important per la gran quantitat de països que van aconseguir d’independència, alguns ja ho eren des de pocs anys abans, Guinea Equatorial va haver d’esperar al 1968 i les colònies portugueses no van ser lliures fins la revolució dels clavells de 1973.
Cinquanta anys és una fita important però en aquest cas hi ha molt poques coses a celebrar, Àfrica continua depenen d’Occident i des de fa uns anys de la Xina i l’Índia. No ens agrada parlar dels mals endèmics de l’Àfrica però no podem amagar el fet que la situació dels països africans és ara, en molts aspectes, pitjor que la que hi havia el 1960.
Malgrat tot i com no volem ser afro pessimistes creiem és de justícia recordar
que fa cinquanta anys que un nombre important d’estats africans són, oficialment,
independents.